12 de febrer: matí a Barcelona i tarda treballant des de casa i d’inici de “connecta amb l’alcaldia”, però tot el dia amb el cap i el cor amb els presos polítics i l’inici del judici.
Tot el matí sóc a Barcelona, per temes personals, per això a les 12:00h no he estat davant l’Ajuntament per l’aturada convocada per diverses entitats, amb motiu del judici als membres del govern legítim i als líders socials, per defensar els drets i la voluntat d’un poble. Però he fet l’aturada a Barcelona, un gest simbòlic però important.
Quan he tornat a casa m’he posat a la feina amb l’ordinador, amb diversos temes d’Ajuntament. També iniciem un nou canal de comunicació: “connecta
amb l’alcaldia“, on els bisbalencs i bisbalenques em poden enviar un WhatsApp per preguntes, suggeriments, … És un canal més, no l’únic! ja que em fan consultes a través de missatges intern al meu Facebook, WhatsApp personal, correu electrònic o quan em troben pel carrer. Aquests canals seguiran! però hi afegim aquest WhatsApp d’alcaldia, que crec que pot ser molt útil per la ciutadania Avui dia la majoria de gent té mòbil i WhatsApp i, a través d’aquest número, poden tenir una eina de comunicació instantània. Els aniré contestant tan aviat com pugui tenint en compte que no interrompré reunions ni trobades amb veïns per contestar. Hi ha temps per tot!
No és un canal novedós, ja que hi ha alcaldes i alcaldesses que ja fa temps que ho utilitzen. A la Bisbal es posa en funcionament aquest nou mitjà de comunicació amb alcaldia gràcies a la Judith i la Leo, que estan fent el Màster en Govern Local per la UAB i, xerrant amb companys, se’n van informar bé. És molt important formar-se per aprendre i millorar i així poder oferir millor servei a la ciutadania. Tinc la gran sort de comptar amb un magnífic equip de govern, sempre disposat a aprendre i avançar!
Al vespre començo un nou llibre després d’acabar “L’hereu” de Jo Nesbo. Un thriller nòrdic fascinant! Dels que t’atrapen des del primer moment. Aquest llibre parla i transmet sentiments de pors, venjança, poder però també d’amor, d’esperança i de perdó. Us el recomano!
Segueixo amb autors dels països nòrdics i començo el llibre d’en Jonas Jonasson “L’assassí que va somiar amb un lloc al cel“. Un estil molt diferent d’en Jo Nesbo, ja que Jonas Jonasson és un autor de llibres sarcàstics i divertits., del que m’he llegit les seves dues novel·les: “L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra” i “L’analfabeta que va salvar un país“. Segur que aquest tampoc em deixarà indiferent.
No puc acabar el bloc d’avui sense una referència al judici polític que ha començat aquest matí. I res millor que reflexionar amb uns paràgraf de la carta que en Jordi Turull ha publicat als mitjans:
“11 de febrer del 2019
Avui serà un dia llarg. Quan era a Estremera sempre deia que les hores passaven molt lentament, però els dies que anàvem sumant, molt ràpid. Crec que avui serà al revés. Aquella estranya sensació que les hores passen molt ràpid, sobretot les dues hores de vis a vis que tindré amb la Blanca, o les reunions amb l’Anna Bernaola al matí, i amb el Quico Homs a darrera hora de la tarda, però el dia es fa molt llarg. És el dia abans de començar. I aquest començar no arriba mai.
…
Al migdia he començat a preparar el ‘traje’ i la camisa per mirar que estiguin el menys arrugats possible. La Blanca em va entrar diverses corbates. He triat una blau marí amb puntets grocs. El groc el vull portar per algun lloc en reconeixement a tantes i tantes persones que ens han enviat el seu suport i el seu escalf a nosaltres i les nostres famílies. És tot el que tinc a l’abast perquè sàpiguen que no oblido ni un minut aquesta sensació d’immensa gratitud.
…
El vis a vis amb la Blanca ha passat volant. Dues hores que et deixen la sensació de cinc minuts. L’he vista forta com sempre. Crec però que avui els dos intentàvem dissimular els nervis pel que per fi comença demà i pel que ens hi juguem com a família. Quan arribi i com arribi i el que arribi ja ho afrontarem. Em diu que les nenes també estan nervioses. Em sap tan greu! Pateixo tant per elles! La Marta d’aquí a 12 dies farà els 18 anys! I no hi podré ser en un dia tan especial per ella. Espero poder-li regalar l’única cosa que està a les meves mans, dignitat i fortalesa interior davant les adversitats i les injustícies. Per anar al vis a vis et registren més que quan entres a la presó. No et deixen portar rellotge, et fan treure les teves sabates i te’n donen unes d’ells i una funda per si són brutes per dins.
…
A les 22.15 he decidit, després d’ordenar-me tots els papers i tot el que em vull endur, només fer zàping als canals que facin pel·lícules, per dolentes que siguin. No vull sentir més coses de demà, i menys amb la frivolitat i com si d’un espectacle es tractés amb què fan la cobertura alguns mitjans. Vull descansar, distreure’m i només prego a Déu poder estar a l’alçada i ser digne de tantes i tantes persones que des de fa temps, una i altra vegada s’han mobilitzat per una causa tan noble, pacífica, legítima i democràtica com és la independència de Catalunya.
…”
Si t’ha interessat o t’ha agradat, comparteix aquesta entrada. Gràcies per llegir-me!
