He fet una setmaneta de vacances, per això no he escrit al bloc. Cap de setmana de descans, cinc dies fora amb la família i cap de setmana de descans.
Aquests dies l’Aniol ha fet 10 anys, com passa el temps!! I vull aprofitar per recordar els fets a nivell polític que passaven a la Bisbal fa 10 anys:
era alcaldessa degut a la malaltia de l’alcalde Joan Poch i durant 9 caps de setmana entre finals de maig i començaments d’agost, un grup de veïns i veïnes de la Bisbal encapçalats per la majoria de l’actual oposició (ERC), van picar amb casseroles davant de casa meva (en les últimes setmanes d’embaràs) i d’en Joan Poch (malalt terminal de càncer) per reclamar que a la Masieta es posessin punts de llum provisionals (la llei no ho permet) i que a la Miralba les obres d’urbanització les pagués l’Ajuntament i no els veïns (o sigui, que les paguessin tots els bisbalencs). Van ser setmanes molt dures però no vam accedir a aquestes peticions.
Doncs bé, la major part de l’equip de govern d’ERC que ens ha governat aquests últims 8 anys surt d’aquestes casserolades. És un fet que crec que val la pena recordar per saber d’on venim políticament.
Canviant de tema, durant aquests dies hem celebrat un sopar especial: els alumnes de 8è (1986/87) del Col·legi Residència Arboç ens hem reunit per sopar a l’aula magna de l’escola. Ens acompanyaven dos professors, el Lluís i el Jesús, i érem 15 alumnes algun dels quals no ens veiem des dels 14 anys!!
Fa molta il·lusió veure com hem anat canviant i vivint aquests 28 anys: forner, investigadora, cap de sala de restaurant, encarregat, …
Després, 5 dies amb la família sense mòbil i gaudint tots quatre de Viena! Una gran ciutat europea on envejo el seu bon fer: tranquil·litat, carrers néts, transports públics on tothom paga sense que els “controlin” (el que s’estalvien en seguretat per controls de pagament ho deuen destinar als nens, que no paguen transport fins als 15 anys),…
Ara, amb les piles carrregades, a seguir treballant per una Bisbal millor!!
Vull acabar amb una reflexió que ens va donar el professor Jesús després del sopar de l’escola:
“Amb el temps he aprés que la millor escola és la vida i els millors mestres són els nens; i també que anem assolint compromisos amb la família, la parella, els fills, les amistats i companys de feina. Però de vegades, oblidem que el principal compromís és amb un mateix.
Compromís en millorar com a persona dia a dia. Si assolim l’objectiu de fer-ho un 0,3% al dia, en un any serem un 100% millors persones.
Compromís en viure cada dia amb la triple A: alegria, amistat i amor.
Compromís en viure cada dia amb la triple E: empatia, energia i entusiasme.
Compromís en considerar a totes les persones per igual, puix que ningú és millor que jo, ni pitjor, tots som diferents. Tots som éssers vius i humans i mereixem respecte.
Considerar que el 90% de les accions efectuades diàriament són bones, constructives i positives; i en canvi només ens fixem i incidim en els errors que constitueixen el nostre 10% i que només ens serveixen per aprendre.
Compromís en entendre que hem de relativitzar les situacions difícils, crítiques, dures i dramàtiques, sabent que en el pas del temps quedaran reduïdes a fets puntuals i simples anècdotes.
I per últim, compromís en acceptar que estem de pas en aquesta meravellosa vida i hem vingut a créixer, fruir, aprendre, observar i a deixar la nostra petjada com a éssers humans.”
Si t’ha interessat o t’ha agradat, comparteix aquesta entrada. Gràcies per llegir-me!
