Diumenge 23 de juny: diumenge de Corpus, arribada de la Flama del Canigó i revetlla de Sant Joan!
Diumenge festiu i intens a la Bisbal, on es demostra una vegada més que som un poble viu sempre disposat a col·laborar i sortir al carrer!
És diumenge de Corpus i se segueixen fent els altars per la processó. Enguany la processó de Corpus es fa al migdia i amb el recorregut curt (per la calor), això fa que es mobilitzin veïnes dels carrers on hi ha els altars i també l’Associació de Dones la Roca foradada, que fan la catifa de flors davant l’església. A quarts d’onze del matí anem a ajudar a la catifa de Corpus de davant l’església i a l’altar de davant de casa. Moltes gràcies a tots els que hi col·laboreu i que ajudeu a mantenir viva la tradició!
A la missa del migdia venen els nens i nenes que han fet la comunió i, a l’acabar, comencem la processó. Sortim de l’església i el mossèn i els nens i nenes de la comunió passen per la catifa de flors, i anem cap a la Plaça Major, cap al Carrer Jacint Verdaguer fins a l’altar de davant l’Ajuntament. Després seguim pel Carrer Major fins a l’altar de la Plaça Catalunya i continuem pel Carrer Llibertat fins a l’últim altar al començament del carrer del sac, que és el que dóna a l’església i que està ple de torretes i flors.
Seguim amb les tradicions!
A les 7 de la tarda arriba la Flama del Canigó i l’esperem al començament de l’Avinguda Colom. La Flama del Canigó s’encén a la 
muntanya del Canigó i la baixen voluntaris i entitats per encendre les fogueres d’arreu del país. La Fiona i la Isona són les portadores de la Flama i ens acompanya el Grup de Geganters i Grallers de la Societat amb els gegantons Jordi i Cristina. Pugem en cercavila fins davant l’Ajuntament on el Caste llegeix el manifest d’Òmnium d’enguany, escrit per la Carme Forcadell aquest mes de maig des de la presó:
“Missatge del 2019 de la Flama del Canigó
La flama és un crit de llibertat que simbolitza la unitat de la llengua catalana per sobre de les vicissituds històriques i de les fronteres polítiques. Una tradició, iniciada l’any 1955, que a partir de l’any 1966 ha 
esdevingut una bandera d’unitat i llibertat que agermana el nord i el sud de Catalunya i que, any rere any, ens arriba per renovar el nostre compromís amb la llengua i la cultura catalanes i estendre’l a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans.
El foc és un element simbòlic present en les tradicions més arrelades i distintives de la cultura catalana des de temps immemorial. En la nostra tradició i costumari les festes del foc han ocupat un lloc destacat, lligat a les nostres celebracions i present en els actes més importants arreu dels Països catalans.
Igual que la flama any rere any renova la unitat de la llengua catalana, nosaltres també any rere any renovem el nostre 
compromís amb la justícia, la pau i la llibertat. Que la flama ens il·lumini el camí, que esdevingui la nostra llum de futur i d’esperança, mantinguem-la sempre encesa com un símbol de democràcia, justícies i llibertat. Que sigui la flama la nostra bandera de cultura i llibertat.
Sortiu al carrer a rebre la flama, gaudiu de la vida i de la nostra festa de Sant Joan, la festa nacional dels Països Catalans i sàpigueu que, passi el que passi, ens retrobarem en llibertat.
Carme Forcadell, Presidenta del Parlament de Catalunya (2015-2017)
Presó d’Alcalá Meco, maig del 2019»
Gràcies Caste per llegir el manifest! Després entrem a l’Ajuntament per compartir coca i una copa de cava.
I al vespre a celebrar la revetlla de Sant Joan! Que és la nit més curta i el dia més llarg. L’any passat vaig posar la lletra de “La nit de Sant Joan” d’en Jaume Sisa, del musical “La Nit de Sant Joan” de Dagoll Dagom. Enguany trio la lletra de “La clau del foc” del mateix musical:
“Jo no sé pas on és la clau del foc
S’ha fet tan curta i suau aquesta nit.
Ha estat un somni sense haver dormit.
Distant i càlid s’ha esvaït l’amor.
Vaig recollint les cendres del festí.
Resta present un eco indefinit.
Com un murmuri del què aquí has vist.
Comença el dia i una nova llum
Esbargirà records nascut del fum.
Un fil perdut et mou el sentiment
Són coses que sempre han estat pendents.
Paraules tendres, veus intemporals
Es manifesten de forma ideal,
Aquesta nit per a tu.
Però si et creguessis que el món és rodó,
Que l’aigua mulla i el sol fa escalfor,
Aquest moments no haurien existit.
Si es cert o no, mai no ho sabria dir.
Quan els desitjos es tornen reals,
I l’increïble és allò tan normal.
Adéu et dic, adéu-siau.
Adéu et dic, adéu-siau.“
És una nit màgica i especial, però des que sóc regidora i alcaldessa que és una nit de patir perquè un petard
o una foguera no provoqui un incendi. Per sort, és una revetlla tranquil·la i sense incidents!!
Si t’ha interessat o t’ha agradat, comparteix aquesta entrada. Gràcies per llegir-me!
