Aquest matí he anat a recollir les notes dels meus fills. Tots dos han tret molt bones notes però el que em fa més feliç és que gaudeixen amb el que fan, els agrada anar a l’escola, tenen bon comportament i veus com adquireixen coneixements anys rera any. Ara toca descansar, gaudir de l’estiu i llegir molt!
Al vespre he assistit a la Junta de govern del Consell Comarcal, amb varis convenis de col·laboració i altres punts d’interès comarcal.
Aquesta setmana fa tres anys d’un gran canvi a la meva vida professional. Als 25 anys, uns mesos després d’acabar la llicenciatura, vaig entrar a Caixa Sabadell a treballar amb la idea de quedar-m’hi fins que em jubilés. Començant a finestreta com administrativa, passant per apoderada d’oficina i directora en funcions, he après molt, he gaudit de la feina i l’he compartit amb companys i companyes que amb alguns encara ens anem veient de tant en tant. Si en aquell moment m’haguessin dir que estaria en política, no m’ho hagués cregut!
M’agradava molt la feina però per vàries circumstàncies es va convertir en una feina i prou, sense acabar-m’ho de creure, tot i que en època de crisi i amb un bon sou i horari, no em plantejava deixar-la.
En el moment en què ens van proposar la possibilitat d’apuntar-nos a un ERE voluntari, em va costar poc decidir-me després de 15 anys treballant-hi. Tenia molt clar que m’hi havia d’apuntar però em feia por prendre la decisió perquè no tenia alternativa de feina immediata i era tirar-me a la piscina sense saber si hi havia aigua o no!
No em penedeixo gens de la decisió, ja que en els dos anys següents vaig poder gaudir molt més dels meus fills, acabar el màster en política local i preparar el treball de recerca, dedicar-me a hores normals (no intempestives de matinada) a tota la feina de regidora a la oposició i sobretot a prendre’m la vida d’una altra manera!
Em considero molt afortunada per poder haver pres la decisió i que la gent propera ho respectés.
També m’ha servit per dedicar-me en cos i ànima a ser actualment l’alcaldessa de la Bisbal. Sóc conscient però que això no és una feina indefinida ni fixe, sinó que depèn de la decisió de tots els ciutadans i que no tampoc vull prorrogar i sé que d’aquí uns anys serà una etapa viscuda i segur que començo un nou projecte.
Si t’ha interessat o t’ha agradat, comparteix aquesta entrada. Gràcies per llegir-me!
