La tirania i la porta a l’esperança a La Bisbal

Escrit d’en Pere Saumoy, regidor de CiU a l’Ajuntament de La Bisbal. Publicat al diari El 3 de Vuit del 13/02/15:
Darrerament un concepte, una idea, apareix de forma recurrent en els meus pensaments. Aquest concepte ve definit per la paraula tirania.
Els manuals, els llibres que parlen sobre la teoria política, defineixen la tirania com un règim de poder absolut, normalment unipersonal, que instaura el tirà, i aquests mateixos tractats destaquen un fet que a mi em sembla paradoxal, i és que els tirans normalment ocupen el poder gràcies a un important suport popular.
Al llarg de la història la valoració de la tirania ha anat canviant. Per als grecs dels primers temps la tirania havia estat una forma de govern no sols acceptable, sinó fins i tot desitjable en certs moments de lluites pel poder, no obstant això per a aquell gran filòsof també grec que va ser Aristòtil, reconegut com el pare de l’ètica, idea filosòfica que ha impregnat la història intel·lectual d’Occident durant els últims 2.000 anys, la tirania és el pitjor règim que pot existir, perquè, segons deia, els tirans són demagogs, que es guanyen la confiança del poble calumniant els notables o els que no els són addictes.

Modernament la tirania s’identifica com un ús abusiu i cruel del poder polític, i té un conjunt de trets característics que la fan fàcilment identificable. Destaquem-ne els següents:
– Apartament i menyspreu de tot el que pugui suposar un fre a l’exercici particular del poder. Anul·lació de tota possible oposició democràtica.
– La tirania comporta un grau molt important de demagògia i populisme.
– El tirà amb freqüència ocupa el poder amb el suport popular.
– Implementació d’accions dirigides a dividir el poble amb polítiques que minen la fe pública i fomenten la desconfiança dels ciutadans entre sí.
– El tirà realitza llargs i grans discursos en els quals s’engrandeix, s’exagera i es fomenta la pobresa del poble i, al mateix temps, implementa polítiques per establir algun tipus de deute o dependència del ciutadà cap al tirà.
– El tirà és un gran incomplidor de les lleis establertes i, per contra, exigeix que les compleixin els altres, amb amenaces constants cap als que a ell li interessa considerar potencials incomplidors.

Avui, al món occidental, es considera que la tirania no és democràcia, perquè aquella no respecta les lleis ni les minories ni, per tant, la participació ciutadana.
Amb la paraula tirà es designa una persona que en l’exercici del poder és dèspota, sàtrapa o dictador, que és autoritària i fa valer el seu poder, el que vol dir que el tirà exerceix el seu càrrec amb suficiència i atribuint-se una importància desmesurada en relació al seu càrrec i a les pròpies possibilitats i coneixements.

La tirania l’adopten els que no creuen en el poble, els rancorosos, els ressentits, els que no creuen en la participació dels ciutadans perquè creuen que aquests no són més que súbdits que no saben el que volen. Només el tirà sap el que ens convé i el que no ens convé, i per aconseguir el favor del poble practica la política del premi per als que es “porten bé”.

Al segle XX a Europa hi va haver grans tirans d’un signe i un altre, que van provocar guerres, destrucció i misèria. Tots ells van acabar malament i, no sens gens sacrificis dels pobles, finalment es van poder superar les calamitats i penúries causades per les tiranies que ells van crear i alimentar. Tots els governs tirànics són perversos i nosaltres, els ciutadans, no podem permetre de cap manera actituds tiràniques dels nostres governants, perquè són antidemocràtiques i sempre acaben malament perquè a la llarga acaben provocant la misèria i la infelicitat del ciutadà.

Tornant al principi de l’article penso que és ben cert que en el nostre món gairebé tot té una explicació i que la persistència de la idea que darrerament ocupa el meu pensament, forçosament ha d’estar lligada a les vivències que durant els últims anys he estat vivint i patint com a regidor a l’oposició de l’Ajuntament de La Bisbal. Els lectors que han seguit els esdeveniments que s’han viscut al nostre poble durant les dues últimes legislatures comprendran que ara, a les portes d’unes noves eleccions municipals, a molts de nosaltres se’ns obri una porta a l’esperança, que ens faci superar els temps de foscor i de pràctiques antidemocràtiques viscuts”.