Dimarts 23 de juny: flama del Canigó i la revetlla de Sant Joan
La revetlla de Sant Joan i tot el que comporta aquest dia, fa que siguin un dia molt especial per mi. Em pensava que no ho podria gaudir i sí!
Al matí acompanyo a la Judith i a tres Senderistes Bisbalencs (el Joan, el Massam i el Jesús) al Parlament de Catalunya, per recollir la Flama del Canigó que encendrà la foguera de Sant Joan.
Entrem al Parlament que sempre impresiona i imposa, per la seva majestuositat i per tot el que representa. Pugem a l’espai on ens parlarà el president del Parlament i el president d’Òmnium Cultural, entre d’altres. aprofitem per saludar a les diputades de Junts Montse López i Mònica Sales.
Comença l’acte, sempre és un acte molt emotiu. Cada any, a la trobada d’equips de foc de Sant Joan d’Òmnium, es decideix conjuntament a qui es demanarà que faci el missatge que es llegirà arreu dels Països Catalans.
Enguany llegeix el manifest el Sr. Ramon Torra, un text que commemora els 60 anys del pas de la Flama pel Coll d’Ares el 1966, destacant-la com a símbol d’unió i compromís. Subratllant el paper de les entitats i equips de foc en la pervivència d’aquesta tradició que enllaça la cultura catalana amb la llengua i la identitat. I, finalment, fa una crida a mantenir la flama com a recordatori del passat i impuls per al futur de la nació.
El manifest és el següent:
“Benvolguts i benvolgudes,
L’any 1966, ara fa seixanta anys, la Flama del Canigó va travessar per primera vegada el pas fronterer de Coll d’Ares, esdevenint un símbol potent d’unió entre la Catalunya del Nord i el Principat i, alhora, un gest carregat de compromís en temps difícils, que vaig tenir l’honor de viure en primera persona.
Aquell impuls, nascut amb convicció i esperança, ha perdurat fins avui com una expressió viva de la nostra llengua, de la nostra cultura i de la nostra identitat.
Amb els anys, la Flama s’ha expandit gràcies a l’esforç de les moltes entitats, els equips de foc i les persones, que n’heu sabut mantenir viu el sentit i la continuïtat, fent possible que hagi esdevingut un referent compartit que uneix els Països Catalans.
En aquest any de commemoracions, la Flama també ens convida a recordar figures cabdals de la nostra història, com Antoni Gaudí i Joan Alcover, en el centenari de la seva mort, així com Pau Casals, en els cent cinquanta anys del seu naixement, entre altres, els quals han projectat al món el nostre patrimoni intel·lectual i cultural.
Us animo a continuar engrandint la Flama amb l’esperit del Canigó i de Mn. Cinto Verdaguer, a portar-la a nous indrets i a reforçar la nostra tradició ancestral de l’encesa de les fogueres de Sant Joan.
És un llegat que cal transmetre amb fermesa als nostres joves perquè en garanteixin el futur i, alhora, afavorir també la participació de les persones nouvingudes i de cultures diverses, que formen part del nostre present col·lectiu.
Que la Flama ens continuï esperonant amb força i determinació en la defensa dels nostres ideals i dels nostres drets nacionals com a poble.
De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, passant per l’Alguer.
Visca la Flama del Canigó!
Visquin els Focs de Sant Joan!
Visquin els Països Catalans!”
Ramon Torra i Orra TRADICAT – TRADIFOC
Manlleu, 15 de maig 2026
Sortim del Parlament i els municipis que hi anem a buscar la Flama, ens esperem fins que el President del Parlament encèn la nostra. Tot un honor!
Quan acaben, actuen els Gegants i bastoners de Corbera de Llobregat. Que ens acompanyen a un refrigeri amb orxata valenciana i coca de Sant Joan. I en una estona marxem cap a la Bisbal.
Dino i descanso fins l’hora d’anar cap a la cercavila de la flama. Anem a la Societat que ja ens esperen el Grup de Grallers i tabalers de la Societat i els Senderistes, amb la Flama.
Anem caminant acompanyats de la Flama fins a l’escola centenària. Allà el president de l’Associació de veïns del Papagai, Francesc Xavier Mañé, llegeix el manifest. Després cantem els Segadors.
I comencen les sardanes i ens acompanyen, com cada any, els sardanistes de La Lira. Ballo una sardana sí i una no, amb molta emoció! I tenim coca i cava pel públic assistent. I unes magnífiques fotografies del Raul Gallego, com podeu comprovar. Gràcies!
Torno a anar a casa a descansar fins l’hora de la revetlla, que anem a sopar al Bar la Riba com cada any. Un sopar exquisit amb molta companyia i amb fresqueta inclosa!
Per la nit s’encèn la foguera amb la mirada de l’ADF Clot de Bou per si hi ha alguna emergència, gràcies per ser-hi!
I acabo, com sempre, amb un tros de cançó del musical de Dagoll-Dagom, “La nit de Sant Joan”:
“La nit de Sant Joan és nit d’alegria.
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba,
de mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hivern es retira.
Si arribés l’amor, mai més moriria.
Les flames del foc la nit tornen dia.
Si arribés l’amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l’any tant grinyoladissa,
comença a tancar-se, doneu-me xampany.
Que és la nit més curta i el dia més gran.”
Si t’ha interessat o t’ha agradat, comparteix aquesta entrada. Gràcies per llegir-me!
