Dilluns 6 d’abril: dilluns de Pasqua amb l’aplec de Santa Cristina
Avui és un dels dies que més espero i que més gaudeixo, i enguany encara més perquè ja fa més 15 dies de l’última sessió i estic millor. Pujo en cotxe mentre que la família i amics pugen a peu. Aprofito per portar el dinar pels que no mengem paella.
Veiem com arriben els caminadors i caminadores, en un dia de sol i bon temps, sense vent ni núvols! A les 11 entrem a l’ermita per la missa, on llegeixo la lectura i al final cantem els goigs de Santa Cristina.
Abans de sortir, la Coral ens canta unes caramelles, tradició del dilluns de Pasqua.
Sortim i, abans de les sardanes, descobrim una placa en commemoració del centenari de la restauració de l’ermita per part de Mossèn Bundó. Justament aquest any el llibre de Sant Jordi que publicarem, és sobre Mossèn Bundó i l’ermita de Fàtima. Ens ho explica el Jordi Ferran que és qui ha preparat el llibre. Tenim el gran honor de comptar amb el Jordi, historiador i amant de la història de la Bisbal. A l’acabar l’explicació, el mossèn beneeix la placa.
I comencem les sardanes. Em fa molta il·lusió poder ballar almenys una sardana. Ballar sardanes a l’aplec, amb una cobla en directe, amb l’entorn especial de l’ermita i la gent, carrega d’una energia positiva que no es pot explicar. I al final, les ballo quasi totes. Acabo amb mal a les cames però ha valgut la pena!
L’arròs ja fa estona que es prepara i els Senderistes, que porten la barra i se n’encarreguen del dinar, ja ho tenen tot a punt. Som unes dues-centes persones al dinar! Tot un èxit, moltes felicitats Senderistes per la organització i tota la feina. Al final del dinar, sortegen dues mones.
És un dia rodó i especial!
Si t’ha interessat o t’ha agradat, comparteix aquesta entrada. Gràcies per llegir-me!
