Diumenge 22 de març: els 3 Tombs
Avui és el dia dels 3 Tombs, una de les festes que m’agraden més durant l’any i, gràcies a la Judith i la Tània, fan que sigui un dia molt especial!
El dia és espectacular i això ajuda a no haver de patir pel temps i poder gaudir de la festa: l’esmorzar, els Tres Tombs, la benedicció i comprar tortells de Sant Antoni! Avui és especial perquè ve la Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sra, Sònia Hernández, i ve a gaudir de la festa i a conèixer el local social de la Colla castellera de la Bisbal, els Bous, i la seva gent. No hi vaig, però sé que l’equip de govern ha fet els honors i han passat un gran matí.
Avui és un dels dies “dolents”, i per això em quedo davant de casa sense anar massa lluny, per si m’aplego i he d’entrar a casa ràpid. Quan s’acosten els primers cavalls, fins i tot em cauen les llàgrimes d’emoció! Unes genets i uns cavalls com de pel·lícula, l’abanderada, els genets i els carros.
Veig com passen per davant de casa i tiren amunt pel carrer Major cap a la Riba, un dels llocs més sol·licitats i esperats perquè pugin els carros. Recordo quan 
era viu el Rafel, el meu sogre, que amb altres carros paraven al mig de la pujada i tenien l’habilitat de tornar a arrencar. tot 
un art!
Entro a casa a descansar una mica i torno a sortir per veure com pugen per la pujada de casa i van cap a beneir. Durant tota l’estona que estic fora, saludo i parlo amb molta gent que feia temps que no veia, que em pregunten per com estic i parlem de vàries coses. Això dona una energia imparable!
Els 3 Tombs és un homenatge a aquelles persones que treballaven durament al camp, amb cavalls i carros. Persones sàvies que estimaven la terra, que no sabien què eren les vacances i que treballaven dur. Un gran record per tots ells! I aquí penso molt en el meu padrí, el Ramon, que era pagès i recordo anar amb carro a la vinya, també era carboner, margeter i coneixia la natura, els animals i un gran amor pel treball i per la Bisbal.
Si t’ha interessat o t’ha agradat, comparteix aquesta entrada. Gràcies per llegir-me!
