Dimecres 31 de desembre: acabo l’any fent balanç d’aquest any 2025, l’Home dels Nassos, començo nou llibre i celebrem Cap d’Any
Avui acabem l’any 2025 i toca fer balanç. Ha estat un any amb molta feina, amb molts projectes aconseguits i començats i també un any d’atacs constants cap a l’equip de govern i les nostres famílies i un any que em canvia la vida a nivell de salut.
Però em quedo amb tot el positiu: la gent bona i que s’estima i treballa per la Bisbal des de diferents àmbits, la família i amics i amigues de veritat.
Tot l’any que no m’he trobat bé de salut però no em trobaven el què, fins a l’octubre que em van operar i em van treure un tumor i a finals de novembre més proves fins que el 2 de desembre que em diagnostiquen càncer i començo tractament el 3 de desembre. No porto ni un mes en aquesta etapa i ja he aprés a prendre’m la vida diferent i a tenir una mirada també diferent. Una mirada més positiva, de valorar el que tenim i de tenir el privilegi d’haver nascut i viure a la Bisbal i a Catalunya, i agraïda de la magnífica família que tinc i dels amics i amigues. I ara a seguir!
Aquest matí ve l’home dels Nassos, organitzat pel Grup de Geganters i Grallers de la Societat, començant pels tallers davant de la Societat i després anant-lo a buscar, acompanyats del Grup de Grallers i Tabalers de la Societat.
Quan passem per davant de l’Ajuntament hi entro on ja hi ha la Judith i el Dani, i em fa il·lusió perquè fa més de vint dies que no entrava al despatx, i això no m’havia passat mai en aquests últims deu anys!
Sortim al balcó i esperem que arribi l’Home dels Nassos, que li dona a la Judith, l’alcaldessa, un escrit per llegir a totes les famílies que ens han acompanyat i que esperen a què l’Home dels Nassos els tiri caramels. Gràcies!
Torno cap a casa a descansar! M’acabo el llibre “Li receptaré un gat” que són 5 històries que tenen un fil conductor que és com els canvia la vida quan els hi recepten un gat per uns quants dies. És un llibre alegre, fresc, divertit i també de rumiar sobre la soledat, l’individualisme i el conviure amb un gat. Com que a casa tenim una gata, que és la reina de casa!, ho entenc perfectament.
Ara sí que començo el tercer i últim llibre de la saga de Baztán de la Dolores Redondo, “Ofrena de la tempesta “. Segur que també m’atrapa des del començament!
I pel vespre Cap d’Any! En això també diferent perquè no anem a la Societat, sopem a casa el Rafel, el Magí i jo. Sopem i esperem a les 12 de la nit per les campanades i menjar el raïm. Un començament d’any posat en l’esperança i salut pel 2026!
Que tingueu tots i totes un molt bon any nou 2026!
Si t’ha interessat o t’ha agradat, comparteix aquesta entrada. Gràcies per llegir-me!
