Dimarts 2 de desembre: em diagnostiquen càncer
Avui tinc visita amb l’oncòloga perquè em confirmi el que van detectar fa 10 dies però que havien de fer proves per confirmar-ho. I sí, el tumor que em van treure del coll, se la glàndula salival, s’ha reproduït en un altre punt i s’ha de tractar. Ara sí que tinc càncer i és una paraula que espanta i que penses que mai et passarà a tu ni als teus.
Espanta perquè encara que coneixem molta gent que ha sobreviscut a aquesta malaltia, també en coneixem d’altra que no l’ha superat. Diem càncer com si fos una sola malaltia i, dins d’aquesta, en trobem moltíssimes i moltíssimes varietats i efectes molt diferents en cada cos.
M’ho diuen i em cau el mon a sobre i mentre molta por a la mort i a la quimioteràpia. Parlem molt obertament amb la doctora de tractament, implicacions, efecte secundaris, cura, … i sortim el Rafel i jo encongits però amb ganes d’afrontar-ho.
Demà començo la primera sessió de químio. Tenim una gran sanitat pública qie sí, que té moltes llistes d’espera i mancances, però quan s’ha de correr s’hi corre amb tots els mitjans. Em sento privilegiada d’haver nascut en aquest país i en aquest moment, perquè sé que a Estats Units no podria pagar el tractament i en països subdesenvolupats o en guerra, tenen pocs mitjans i altres prioritats.
Mica en mica, i més quan ho explico a la família, me n’adono que vaig agafant el toro per les banyes i que sé que aquesta batalla la guanyaré!
Si t’ha interessat o t’ha agradat, comparteix aquesta entrada. Gràcies per llegir-me!
