Divendres 19 de juliol: reunions, sopar de Compromís i aniversari de casament!
A quarts de 9 del matí, ens reunim amb la Comissió promotora de la consulta popular no referendària a iniciativa ciutadana. Com que dimecres es va fer el recompte de signatures, i el resultat supera les 150 signatures, convocarem la consulta.
La consulta és consultar a les persones empadronades del nucli i la Miralba sobre la proposta de la nova zona industrial Les Planes del Vent. És una consulta no vinculant amb la pregunta proposada per la Comissió promotora.
La reunió d’avui és per aclarir i comentar les regles que regirà tot el procés i el dia de la consulta. Són bases que hem preparat des de l’Ajuntament, supervisades per la Generalitat. A partir d’aquí, buscarem dia per fer la consulta.
Venen cinc persones de la comissió promotora, juntament amb l’equip de govern i la secretària. Seguim treballant!
Després tinc tres reunions més però, ens escapem un momento per veure com avança la decoració d’esgrafiats de l’escola centenària, tal i com estaba en la inauguració. Quedarà molt i molt bé!
Al vespre fem un berenar-sopar de Compromís , a la Societat. No hi som tots, perquè és difícil que a tothom li vagi bé el mateix dia, però sí que som una trentena de compromesos i compromeses que sopem i ens posem al dia de projectes, propostes i tot el que sigui treballar per una Bisbal millor! Sopem estupendament amb el que ens prepara el Cafè de la Societat.
A mitja tarda m’assebento de la mort de la Montserrat Candini, per una llarga malaltia. La Montserrat Candini va ser alcaldessa de Calella, una dona de fortes conviccions, valenta i entusiasmada pel seu poble i el seu país. La vaig conèixer fa molts anys, a Convergència i després al Pdecat. Sempre disposada a donar un cop de mà i a treballar. Un gran referent com a excel·lent política. Et trobarem a faltar Montserrat, descansa en pau.
I acabo amb un aniversari, que cada any recordó aquí al bloc: avui fa 21 anys que el Rafel i jo ens vam casar! Vint-i-un 
anys que han passat molt i molt depressa, anys en els que hem format una familia amb l’Aniol i el Magí. Vint-i-un anys maravellosos que espero que siguin molts més.
Al mirar les fotografies del casament, veiem que en falten molts, alguns per llei de vida i altres que han marxat abans d’hora. Els trobem molt a faltar i ens queda el record que vam viure un gran dia.
Amb algunes altres persones, poques però en aquell moment persones importants, ens hem distanciat per diverses circumstàncies i d’aquestes, amb alguna persona per circumstàncies que encara no entenc ni crec que arribi a entendre. Em quedo amb el bon record d’aquell moment!
I a per molts més anys junts!
Si t’ha interessat o t’ha agradat, comparteix aquesta entrada. Gràcies per llegir-me!
