Divendres 11 de setembre: Diada Nacional de Catalunya
Com cada any, a la Bisbal celebrem la Diada Nacional de Catalunya per la tarda.
Comencem amb un pilar de la Colla Castellera de la Bisbal, els Bous, on l’anxaneta desplega una senyera. Seguim amb la lectura del manifest per part de la Judith, l’alcaldessa en funcions. És el manifest de l’ACM per la diada:
“Catalunya, una nació que vol ser lliure
L’11 de setembre és el dia en què Catalunya es reconeix com a poble. És memòria i és esperança. És la reivindicació d’una història, d’una llengua, d’una cultura i, sobretot, de la voluntat de ser. Una voluntat que no ha desaparegut mai i que avui continua plenament vigent.
Enguany fa cinquanta anys d’una Diada que va marcar el retorn de Catalunya al carrer després de la llarga nit del franquisme. El 1976, a Sant Boi de Llobregat, milers de catalans i catalanes van celebrar per primera vegada públicament l’Onze de Setembre després de dècades de dictadura. Aquella Diada va ser un crit de llibertat, de democràcia i de recuperació nacional. Cinquanta anys després, aquell esperit continua interpel·lant-nos.
Perquè Catalunya continua sent una nació que vol decidir el seu futur. I perquè encara avui hem de defensar allò que som i allò que volem ser.
Som una nació i tenim dret a governar-nos. A decidir sobre els nostres recursos, les nostres infraestructures, la nostra llengua, el nostre territori i el nostre model de societat. No acceptem que la capacitat de Catalunya per progressar quedi limitada per un model d’Estat que massa sovint no escolta, no compleix i no permet que les institucions catalanes disposin de totes les eines que necessita el país.
Volem una Catalunya amb més llibertat, més autogovern i més capacitat de decisió. Una Catalunya que no hagi de demanar permís per construir el seu futur.
I aquesta voluntat nacional també es construeix des del món local. Catalunya té 947 municipis. Pobles i ciutats que és on es manté viva la llengua, es preserva la cultura i la convivència, es defensa el territori i es dona resposta als problemes de la ciutadania. El municipalisme català no és només administració, som governs locals que contribuïm a la vertebració del país. 
La celebració d’enguany es fa en un context de regressió dels drets individuals i nacionals, i el retorn d’un populisme que ens retorna a cent anys enrere, aquí i a Europa. Un populisme que tendeix a eliminar la diversitat i la realitat plurilingüística, per aquest motiu ens cal reforçar els municipis com a espai de convivència que permeten cohesionar les nostres comunitats.
Reivindiquem ajuntaments forts, amb autonomia política i recursos suficients. No volem ser administracions subordinades que simplement executin decisions d’altres. Volem que els ajuntaments siguin reconeguts com el que són: institucions democràtiques de Catalunya, amb capacitat per decidir i transformar.
I defensem també allò que ens identifica i ens uneix. El català és la llengua pròpia de Catalunya i una peça essencial de la nostra nació. Defensar-lo no és 
excloure ningú; és garantir una llengua comuna, una eina de cohesió i una oportunitat perquè tothom pugui formar part plenament del país. El català ha de poder viure amb normalitat als carrers, a les escoles, a les administracions, a la cultura i també en el món digital. Una nació que vol tenir futur ha de tenir cura de la seva llengua.
Avui, cinquanta anys després de Sant Boi, recollim el testimoni d’aquells que van sortir al carrer per recuperar la llibertat i la dignitat nacional. I ho fem mirant endavant, perquè Catalunya no vol limitar-se a administrar el present: vol decidir el futur.
Des dels ajuntaments, des de cada poble i cada ciutat, reafirmem el nostre compromís amb una Catalunya lliure, pròspera, cohesionada i sobirana.
Una Catalunya que no renuncia a ser.
Una Catalunya que no renuncia a decidir per ella mateixa.
Una Catalunya que no renuncia al seu futur.
Cinquanta anys després de Sant Boi, el nostre anhel continua intacte: fer de Catalunya un país plenament lliure.
Visca la Diada Nacional de Catalunya!
Visca Catalunya!“
I els segadors, amb el tot el públic dret cantant amb el toc de gralla de Sonat. Els segadors és l’himne nacional oficial de Catalunya, i el seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII, la guerra dels catalans contra el rei Felip IV, a la qual els pagesos van protagonitzar importants episodis. Per llei del Parlament de Catalunya de febrer de 1993, es va declarar que els segadors eren l’himne oficial de Catalunya.
A partir d’aquí comença el concert de gralla de Sonat, amb la Roser Olivé al capdavant. M’ha fet molta il·lusió tornar a veure i saludar a la Roser, amb qui havíem compartit projectes. És una gran dona!
Els concerts de gralla de Sonat són espectaculars, amb música dels Pets, del Lluís Llach i d’altres. Fan posar la pell de gallina!
Acabem amb una copa de cava i cap a casa!
Si t’ha interessat o t’ha agradat, comparteix aquesta entrada. Gràcies per llegir-me!
