Divendres 14 d’agost, Festa Major: versots, correfoc, víctima de l’assassí de la pastanaga i envelat
Al matí i tarda descans, per la tarda hi ha l’actuació infantil amb Som Mainada però em quedo descansant. Vaig als versots, on
donem el penúltim pin, el dels diables. Els versots del Ball de Diables, com sempre, molt divertits i on tot el consistori rebem!
Jo menys, com era previsible, i em dediquen un tros de versot que m’emociona! Quan van començar a fer versots jo era alcaldessa, després regidora a la oposició i ara alcaldessa, sempre m’han anomenat als versots i suposo que ara se’ls feia estrany!
Em quedo amb un parell de versots que retraten molt bé com és i com actua la oposició, una oposició que va en bloc encara que alguns no ho vulguin veure.
Els versots dels diables formen part de la Festa Major, són parlaments satírics en vers per criticar amb ironia l’actualitat política i social local i del país. Els versots deriven dels antics balls parlats d’arrel medieval i arriben fins als nostres dies. Moltes gràcies diables i diablessa!
A l’acabar, el meu assassí de la pastanaga actua i em mata! És el Julen, si hagués triat qui volia que em matés, un seria ell. He durat tots aquests dies seguint el joc, però no he pogut matar la meva víctima perquè sempre portava el jersei posat o lligat als pantalons. L’any que ve, més!
Després dels versots, a casa a sopar. Durant el correfoc també descanso per poder anar una estona a l’envelat. Avui ja espero gaudir de Ready to rock!
Un grup que ja ha vingut algun any, són boníssims! M’hi estic uns 40 minuts ballant totes les cançons! I després cap a casa, que demà és una dia intens.
Moltes gràcies Raúl Gallego per les fotos, un bon record!
Si t’ha interessat o t’ha agradat, comparteix aquesta entrada. Gràcies per llegir-me!
