Divendres 23 de juny: Ple a la Diputació, arribada de la Flama del Canigó i revetlla de Sant Joan!
A les 10 del matí tenim Pla a la Diputació, ara només queda l’últim Ple que és el d’aprovació de l’acte del Ple d’avui, que serà el meu últim Ple a la Diputació. Després tinc reunió amb l’àrea de patrimoni.
A quarts de 7 de la tarda arriba la Flama del Canigó, que han anat a buscar els Senderistes Bisbalencs al Vendrell. Una flama que aquesta nit han anat a buscar al Canigó i que, des de primera hora del matí, es reparteix per tot el país per encendre les fogueres de Sant Joan.
El grup de grallers i tabalers de la Societat acompanyen la Flama fins a l’aparcament de la llar d’infants.
Presento l’acte i li passo la paraula a l’Assun Turdiu perquè llegeixi el manifest, moltes gràcies Assun! Cada any, des d’Òmnium, decideixen qui farà el missatge que es llegirà arreu dels Països Catalans abans d’encendre les fogueres. Enguany, l’han encarregat a Lluís Puig i Gordi, i és el següent:
“La flama és foc, és llum, i ens captiva contemplar la dansa que genera enmig de les ombres.
La seva llum il·lumina el camí de les persones que la baixen des del cim del Canigó per repartir-la entre una munió de voluntaris que l’escampen arreu, i la fan arribar allà on els homes i les dones de bona voluntat volen fer festa. Més tard, també il·lumina infinitat de pobles i ciutats quan encenen la foguera, arreu dels Països Catalans, ja que si alguna festa ens fa ser nació completa és aquesta festa del solstici d’estiu: La nit més curta i el dia més llarg. I, per si això fos poca cosa, la festa de Sant Joan ens relliga amb tota la Mediterrània, símbol d’una cultura que no separa, sinó que ens agermana, malgrat que ara aquesta mar sigui la tomba de tantes persones que escapen de
drames i misèries, a la recerca de la llibertat…
El seu foc ens regenera, ens fa reviure les ganes de viure en plenitud el nou estiu arribat (i si pot ser sense incendis), però amb tota la força i el desig que aquest foc cremi tot allò que és vell, corcat i caducat, ja que de les seves cendres podrà renéixer tot allò nou que desitgem com a poble.
I el paisatge oscil·lant que les flames ens dibuixen i ens insinuen dins la foscor, és un paisatge de natura i cultura que les mans dels homes i les dones de la terra han anat pintant amb els segles. Les mans que han sembrat camps i vinyes, les mans que han construït amb pedra seca camins, còrrecs, cabanes i orris; les mans que han construït barques, rais i llaguts per a la 
pesca i el transport. Mans, en definitiva, que ens han transmès la festa i, també, les mans que ens han acaronat i gronxat en la nostra infantesa.
Deixeu-me que acabi amb els versos finals de la cançó La Nit de Sant Joan, d’un cantant galàctic que té per nom Jaume Sisa, i que diuen així:
Si mireu les flames del foc de Sant Joan
Li veureu les banyes, el barret i els guants
Visca Sant Joan i la flama dels Països Catalans!”
A l’acabar, la Cobla Catània toca els segadors. I comença la ballada de sardanes amb la cobla i la Colla Sardanista de la Lira. Ballar sardanes per la revetlla és emocionant i màgic!
Mentrestant anem servint coca i cava per celebrar-ho, amb cava de Cellers Domenys i coques del Forn de les escales i de la Pastisseria Mago, boníssimes!
A quarts de nou del vespre acabem i cadascú marxa cap a la revetlla. Nosaltres anem, com cada any, a sopar al bar de la Riba que, com sempre, tot està boníssim i la companyia és immillorable. Bona revetlla!
Si t’ha interessat o t’ha agradat, comparteix aquesta entrada. Gràcies per llegir-me!
