Dijous 17 de juny: postgrau , assemblea Mancomunitat Albornar i Nit de l’empresa de la FEGP

Dijous 17 de juny: matí al Postgrau a Barcelona i també assemblea de la Mancomunitat i tarda a la Nit de l’empresa de la FEGP

A 1 quart de 9 del matí agafo el tren a Calafell per anar a Barcelona. Avui, com cada dijous, tinc sessions del Postgrau en lideratge i governança local, a la UPF (Universitat Pompeu Fabra) a través de l’ACM (Associació Catalana de Municipis). I avui les sessions són presencials, tot el dia.
El dia està núvol i quan a les 10 del matí comencem classes, ja sentim la pluja fina.
De 10 del matí a 2 quarts d’1 del migdia tenim classe de models de gestió de serveis, municipalitzar o externalitzar, un cas a l’Ajuntament de Barcelona, a càrrec de Pilar Soldevila. Tot i estar centrat en l’Ajuntament de Barcelona, molt diferent als Ajuntaments dels assistents, és una classe molt interessant per les reflexions i conclusions que en traiem, sobretot perquè es trenquen els mites que el millor és municipalitzar tots els serveis o que el millor és externalitzar tots els serveis. Cal analitzar servei per servei, per poder prendre una decisió.

Fem un descans i aprofito per connectar-me a l’assemblea de la Mancomunitat de l’Albornar. Al fer-la telemàtica em permet connectar-me però amb ganes de tornar a les assemblees presencials.
Tenim tres punts a l’ordre del dia: aprovem l’acta de la sessió anterior i es dóna compte de les resolucions de la presidència i també de la conformitat de la Comissió territorial d’urbanisme del Penedès, del text refós d’una modificació puntual del pla especial d’ordenació d’Idiada. És una assemblea que dura poca estona.

Torno a entrar a classe, on fa pocs minuts que han començat la segona sessió que és fins les 2 del migdia. Ara tenim en Jordi Martí que ens parla de la nova gestió pública del segle XXI amb el pensament estratègic, tecnologia i noves dinàmiques de col·laboració público-privades. Molt interessant tant el contingut com la manera que té d’explicar-ho. Passa també molt de pressa aquesta segona sessió.
Dinem i vaig a buscar el tren, no em quedo a la sessió de la tarda perquè no em donaria temps d’arribar a la Nit de l’Empresa.

Amb tot això, a les 7 de la tarda l’Arantzazu i jo som a Mas Solers a Sant Pere de Ribes, per participar de la Nit de l’empresa 2021 organitzada per la FEGP (Federació Empresarial del Gran Penedès). Es prenen totes les mesures contra la Covid però, tot i així, es fa estrany coincidir amb tantes persones!
Cada any, si puc, hi assisteixo. Hi assisteixo com alcaldessa però el cost de l’acte i el sopar va a càrrec meu, no el facturo a l’Ajuntament.
El lloc és preciós, és l’espai de l’antic casino de sant Pere de Ribes que ara és un espai de celebracions i d’organització d’esdeveniments amb capacitat per moltes persones. Coincideixo amb el director d’Idiada Josep Ma Farran i el cap financer Rafel Mas, amb qui comparteixo una bona estona, ara que ens veiem físicament! Sempre és enriquidor parlar amb grans professionals com ells.

Quan entrem dins, vaig cap a taula on comparteixo vespre amb tres alcaldesses i un alcalde: la Rosa Huguet alcaldessa de Canyelles, la Rosa Fonoll alcaldessa de Cubelles, la Marta alcaldessa d’Olivella i el Josep Ma alcalde de Sant Sadurní.
L’acte és presentant per l’actor vilanoví Dafnis Balduz. Comencem amb la conferència del gran Xavier Sala-i-Martin que ens parla de les similituds i diferències amb la grip espanyola del 1918 i la Covid del 2020, com es va viure i com ho vivim i com es va superar i com sembla que ho superarem. Una conferència molt i molt interessant!
Després ve el moment dels parlaments: primer l’actual presidenta de la FEGP Neus Lloveras, després l’alcaldessa de Sant Pere de Ribas Abigail Garrido i finalment el Vice-president de la Generalitat i Conseller de polítiques digitals i territori Jordi Puigneró.

Acaben els parlaments i comença el lliurament de premis de la FEGP, primer a les empreses que celebren el seu aniversari i després els diferents premis 2021. A quarts d’11 de la nit comencem a sopar, és tard i ara no estem acostumats a sopar tan tard!
Un sopar boníssim i una companyia excel·lent a la taula.
Marxo cap a casa a quarts d’1 de la matinada, cansada però contenta del dia d’avui!

Si t’ha interessat o t’ha agradat, comparteix aquesta entrada. Gràcies per llegir-me!

Share

Deixa un comentari