Divendres 15 de gener: trobada amb un ex-company, reunió amb el conseller de turisme del CCBP, estrena del curtmetratge, ajornament eleccions i estones feixugues
A quarts d’onze del matí ve al despatx un ex-company de Caixa Sabadell, el Marc de Reus. Jo vaig entrar a treballa a Caixa Sabadell el 1.998 i el Marc debia entrar al cap d’un o dos anys després i vam fer varis cursos de formació junts. Ara està d’excedència i és professor d’institut i, aquests mesos, a l’institut de la Bisbal. Avui ens veiem, després de més de 7 anys i, per tant, ens hem de posar al dia! Gràcies Marc per la visita!
A les 11 del matí la Judith, la Leo i jo ens reunim amb el Jaume Casañas conseller comarcal de turisme, dos regidors de l’Ajuntament de Sant Jaume i i l’empresa organitzadora de l’activitat. El Jaume ha organitzat, des del Consell Comarcal, una activitat de turisme rural i de territori per d’aquí un mes. Una gran activitat d’un dia pel mes que ve. Hi col·laborem varis ajuntaments de la comarca, i avui acabem de lligar-ho tot, tant de recorregut com de productes locals i espais. Ets molt gran, Jaume!
Al migdia ja anuncien que ajornen les eleccions al Parlament de Catalunya que estaven previstes pel 14 de febrer, i que passaran a ser el 30 de maig. No és estrany per la situació de la pandèmia, tot i que estar sense govern tants mesos passarà factura a la ciutadania i als ajuntaments i no és bo. Però no hi ha massa més opció amb aquesta nova onada que estem patint. Esperem que pel 30 de maig, un mes i mig després de setmana santa, no estiguem immersos en una altra onada de la pandèmia.
A les vuit del vespre em connecto per veure l’estrena del curtmetratge “En las redes” dirigit pel bisbalenc Toni Villázán, germà del company d’equip de govern Félix Villazán. Un curt que han presentat a diversos festivals i que ho seguiran fent. El van gravar fa dos anys i, una part, va ser a casa nostra. Vam estar dos caps de setmana “inveïts” per actors, càmeres, llum,… una bona i curiosa experiència! No us el perdeu que val molt la pena, el podeu gaudir en aquest enllaç.
Vull compartir una reflexió: avui és un dia feixuc i no per avui en concret, sinó per varis dies on es posa molt de manifest dues situacions que costen d’entendre i viure i amb difícil solució.
Una és l’administració local: totes les normatives, reglaments, … tot el que hem de complir i tota la informació i documentació que hem de presentar a hisenda, Generalitat, … s’està convertint en una llosa pels Ajuntaments que fa que siguem poc àgils i poc resolutius. Sensació d’impotència quan veig que estem “venuts” per aquesta legislació arcaica, centralista i feta per legisladors-buròcrates de l’estat des d’un despatx, sense saber com funciona el món real.
Som un país d’extrems i no trobem el terme mig, passem de ser permissius a ser controladors i això no ens afavoreix gens.
Segur que molts heu “patit” el rebre llargues notificacions que no s’entenen, presentar molts i molts documents per una simple subvenció o permís, i això que no veieu els molts d’informes interns que fan falta per qualsevol proposta. Aspiro a un país millor més àgil, menys controlador i menys buròcrata.
I l’altre és la gent tòxica. Alguns regidors i regidores de la oposició però també alguns ciutadans que per tenir una mica de poder o voler aconseguir-lo es valen del “tot s’hi val”, de l’anar en contra de tot i no tenir vergonya de mentir, de fer el ridícul i d’acusar falsament als que formem part de l’equip de govern. He dit moltes vegades que per mi no tot s’hi val per aconseguir un objectiu i encara avui em costa veure com per algunes persones és així, fins i tot fent-ho públic, atacant a serveis bàsics i a qualsevol persona. I que l’objectiu en política és, per mi, l’aconseguir millorar la qualitat de vida i el benestar dels veïns i veïnes. Objectiu que ja es veu que tampoc compartim, com a objectiu general sense entrar en el detall de com aconseguir-ho. El com aconseguir-ho és el que hauria de diferenciar un grup municipal d’un altre.
Segueixo treballant per canviar-ho i per esperar que, algun dia, alguna part de la oposició que tinguem sigui constructiva i no tòxica. Mentrestant la ignorància és el millor per la gent tòxica i per no perdre el temps.
El millor resum és una frase que aquest matí ha compartit el company i candidat del PdeCAT Marc Arza: “Si lliurem la facultat de parlar als que es troben mancats d’aquestes virtuts, mai no aconseguirem fer-los bons oradors, sinó que haurem donat armes a furiosos energúmens“, de Joan Lluís Vives.
Si t’ha interessat o t’ha agradat, comparteix aquesta entrada. Gràcies per llegir-me!
