Divendres 1 de maig, confinament: Sant Aniol celebrat a casa, feina, nou llibre i fa un any de la presentació de la llista per les municipals!
Avui comencem el mes de maig, hem passat tot el mes d’abril confinats, un mes sencer, un mes que l’hem viscut totalment diferent que tota la resta.
És el primer dia de maig i avui a la televisió i a les xarxes no veiem les imatges de cada any de les manifestacions pel dia del treball, però tots hi hem pensat.
Jo, a casa, com cada dia fent feina però avui és un dia especial, és Sant Aniol i el celebrem els quatre. Els altres anys el celebrem amb un dinar tota la família, enguany el celebrem com totes les festes que hem tingut 
fins ara: a casa i amb felicitacions telefòniques.
Al migdia juguem com cada dia i al vespre començo nou llibre. Aquesta tarda he acabat el llibre “Si aquest carrer fos meu” de l’Stefanie Kremser i m’ha agradat molt!
M’ha donat la sensació com si estès parlant amb l’Stefanie i m’anés explicant la seva vida en diferents trobades a cafès. M’ha captivat també perquè relata la seva vida en diferents països, totalment diferent a la meva vida i això sempre desperta curiositat. Us el recomano molt!
Començo un dels llibres de Sant Jordi: “El comité de la muerte” de Noah Gordon. No és un llibre nou, ja fa anys que està editat però no l’havia llegit. El començo i ja m’atrapa des de la primera pàgina com totes les històries del Noah Gordon.
Avui fa un any que presentàvem la candidatura de Compromís amb la Bisbal, una gran llista formada per persones il·lusionades, 
treballadores, responsables i amb molta passió i compromís amb la Bisbal: el Jacint Ràfols, la Joana Calvet, el Salvador Arbonès, la Ma Lluïsa Ariño, el Ferran Garcia, la Rosa Aroca, el Pere Saumoy, la Marta Coleto, l’Esther Cassà, el Jordi Ferran, el Ferran Junqué, l’Otger Guasch, l’Esther Ruiz, el Joan Marc Broto, el Joan Banach, la Paqui Cepas, el Félix Villazán, el Feliu Gil, la Leo Uceda, la Judith Vidal i jo mateixa.
Ens acompanyàreu més de 150 persones, molt contenta de poder compartir aquest projecte amb tanta gent. Van venir unes setmanes de mítings, parlar amb tothom però també de complicitats, rialles i il·lusió. Molts bons records d’aquells dies amb totes les persones de la llista i moltes més que no eren a la llista però que són dins el grup, totes persones meravelloses, que encara seguim en el projecte!
Si t’ha interessat o t’ha agradat, comparteix aquesta entrada. Gràcies per llegir-me!
