1, 2 i 3 de novembre: Tots Sants, tarda al Pla de Lledoners, sortida al teatre, comença la collita d’olives, començo llibre nou amb un diumenge de fort vent.
El divendres és 1 de novembre, Tots Sants. Al matí, com és tradició, anem caminant cap al cementiri per
recordar molt especialment els familiars, amics i coneguts que hi tenim enterrats. ÉS important recordar-los sempre però aquest és un dia que, per tradició, anem tots al cementiri. Si els recordem sempre estaran amb nosaltres.
Al migdia dinar a casa amb tota la família. Ara feia dies que no coincidíem tots i ja ho esperava! I per postres, com no pot ser d’una altra manera, panellets fets per la meva mare i la Rat i castanyes de les d’ahir a l’escola, acompanyat de moscatell.
Per la tarda el Rafel i jo, juntament amb onze bisbalencs i bisbalenques més, anem cap al Pla de Lladoners, per l’acte organitzat per JuntsXCat de rebuig a la sentència suport als presos polítics. Justament avui fa dos anys que els nostres companys de govern van ser empresonats i avui els hi mostrem el suport.
Arribem ja fosc i comença a arribar molta i molta gent d’arreu del país. Un acte molt emotiu amb paraules dels nostres candidats, amb la música del Quartet Mèlt i amb en Joan bonanit donant el bona nit als presos polítics i, afinant bé la orella, podem escoltar-los. Emoció, impotència i amb l’esperança de veure’ls ben aviat sortir de la presó.
El dissabte 2 de novembre anem la família a Barcelona per gaudir del teatre musical “El jovencito Frankestein“, al teatre Tívoli.
Una obra escrita per Mel Brooks i dirigida a Barcelona per Esteve Ferrer, basada en la famosa pel·lícula del mateix nom i amb el musical que ha triomfat a Broadway.
Els actors i actrius molt i molt bé, els números musicals també molt bé però la primera part bastant fluixa. La segona part és millor i més espectacular.
Sortint del teatre sopem al restaurant el Mussol, davant mateix del teatre i anem cap a casa.
Diumenge 3 de novembre ens quedem a casa que, amb el vent que fa, és l’únic que ve de gust! Sortim al migdia per anar a dinar a casa
dels meus pares i sentim la olor de l’oli, que indica que ahir va començar la temporada d’olives. Com que vivim al costat del molí d’oli, sentir aquesta olor i veure cada tarda els tractors fent cua per abocar i els infants veient-ho, és quan recorda que estem a la tardor!
Divendres al vespre vaig acabar el llibre de l’Albert Espinosa. Un llibre que s’ha de llegir i rellegir, on cada història té el seu sentit i sentiment i cal reflexionar-hi. Us el recomano totalment. Començo el llibre “Pétalo de mar” de la Isabel Allende. Sóc fan de la Isabel Allende i segur que serà espectacular!
Si t’ha interessat o t’ha agradat, comparteix aquesta entrada. Gràcies per llegir-me!
