Dimecres 11 de setembre: participant, un any més, de la manifestació a Barcelona
Des de la Diada organitzada a Barcelona el 2010 que no hi hem faltat! Aquests últims anys hi anem amb amics i es converteix en una festa reivindicativa. Marxem al matí amb tren des de Calafell, baixem a Sants i passegem fins l’hora de dinar. Dinem aviat per trobar lloc a algun bar o restaurant i tot i així hi ha feina a trobar-lo de la gran quantitat de gent que fa el mateix.
Tant al tren com pels carrers vas veient gent amb la samarreta de la Diada, amb la samarreta d’altres anys, estelades, … i tothom amb una rialla a la boca i amb molt de respecte.
A quarts de quatre ja som al tram número 16, que és el que correspon al Baix Penedès, a la Gran Via. L’estona passa de pressa perquè vas saludant amb coneguts i amics de la comarca de totes les edats. Quan s’acosten les 17:14h sentim, pels altaveus que tenim aprop, els diferents parlaments. Hi ha molta gent, el nostre tram està ple de gom a gom i costa moure’s. Tot un èxit!
S’hi ha d’anar i hem de ser molta gent, com cada any de manera pacífica i amb alegria, perquè el camí és i serà molt llarg. Un record molt especial pels presos polítics, molt presents en els cors de tots els que hi som.
Encara queden parlaments i activitats però a dos quarts de 6 de la tarda anem caminant cap a l’estació de Sants per agafar el tren de les 6 de la tarda. A quarts de 8 som a casa i toca fer motxilles i descansar, que demà comença un nou curs de l’escola i l’institut!
Si t’ha interessat o t’ha agradat, comparteix aquesta entrada. Gràcies per llegir-me!
