Divendres 4 de gener: dia en família a Barcelona al MNAC i al Poliorama a veure Maremar

Divendres 4 de gener: dia a Barcelona amb la família de visita al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) i a veure Maremar.
MnacMnac1
El tió ens va cagar anar al teatre a veure Maremar, de Dagoll Dagom, per avui divendres 4 de gener a les 9 del vespre. Aprofitem i marxem al matí per visitar el MNAC que encara no hi havíem anat mai!
És un museu molt gran, l’edifici sol ja és impressionant. Comencem a la sala del romànic i, amb el Magí, fem el joc de detectius que ens ofereix el museu. Ens dóna un dossier on explica que han robat un manuscrit a la sala del romànic i que hem de descobrir qui és el lladre, i a cada sala em de trobar pistes en diferents quadres. Està molt bé i s’ho ha passat molt i molt bé buscant les pistes i resolent el misteri.
A mi el romànic em fascina i poder veure els absis de Sant Climent i Santa Maria de Taüll és el que m’ha impressionat més. A COU vaig fer història de l’art, una de les assignatures que em va agradar més, i encara recordo algunes de les explicacions sobre el romànic perquè ho vaig trobar molt impressionant.
Després hem continuat per l’art modern i contemporani però a les 6 de la tarda tanquen i ja hem marxat. Deixem per un altre dia visitar les sales del gòtic i el barroc.

Maremar1Tornem al centre de Barcelona per berenar al Corte Inglés, tota una tradició, i anar cap al teatre Poliorama per trobar-nos amb la resta de la família i amb el Joan i la Cristina que també s’han apuntat a veure Maremar.Maremar
Maremar és una obra de teatre basada en “Pèricles, Príncep de Tir” de William Shakespeare. L’obra combina l’original de Shakespeare amb la realitat dels refugiats i les pateres a la Mediterrània. La història de Pèricles és d’un jove príncep que, fugint d’un cruel dictador, recorre la Mediterrània. Durant les seves aventures s’enamorarà de la filla del rei de Pentàpolis, Thaïsa, amb qui tindran una filla, Marina. Però durant el seu retorn a Tir, una tempesta fa naufragar la seva embarcació, i la família quedarà separada. No us explico més per si l’aneu a veure!
La història de la realitat és d’un pare, una mare i una filla que lluiten per a retrobar-se.
La música i lletra és de Lluís Llach, i l’obra combina aquesta música amb cant, percussió i dansa, tot espectacular i perfecte! I una interpretació fabulosa.  Em quedo amb les paraules finals: “És mentida que la mentida guanyi sempre a la bona gent“.

Si t’ha interessat o t’ha agradat, comparteix aquesta entrada. Gràcies per llegir-me!

Share

Deixa un comentari