Dimecres 19 i dijous 20 de setembre: angoixa i impotència per l’avaria del servei d’aigua.
Tots estem acostumats a obrir l’aixeta i que surti aigua. Tots també som conscients que, si hi ha avaries o obres de millora, hi ha talls d’aigua i ho assumim. El problema ve quan hi ha tanta incertesa en tot.
Dimarts a la tarda m’avisen de la concessionària que dimecres canvien el bombeig del pou del Manyé perquè ha deixat de funcionar i no es pot arreglar M’asseguren que hi ha prou aigua al pou del Priorat per abastir el consum fins dijous quan la bomba ja estigui canviada i en funcionament. Fins aquí tot correcte.
El pou del Manyé és el pou que bombeja aigua cap al dipòsit del Priorat, un dipòsit que distribueix aigua al Priorat, al nucli, a l’Ortigós i els polígons industrials. Un dipòsit que es va construir el 2010 i que va costar més d’1,5 milions d’euros i que no es va pagar sinó que, l’anterior equip de govern, va decidir que s’apugessin les quotes fixes del rebut d’aigua per pagar aquest dipòsit des d’aquell moment fins al final de la concessió.
D’aquest dipòsit es va fer una connexió única que després se separa en 3 vies: Ortigós, polígons i nuclis, tot en canonada sense cap altre dipòsit. I la Riba, que és el barri més proper al Priorat, no té una connexió des del Priorat sinó que, per enredar-ho més, s’abasteix de la canonada que ve del dipòsit del Priorat, baixa, travessa tot el nucli i puja a la Riba.
Tota aquest disseny complicat innecessàriament, complica les conseqüències de qualsevol avaria.
Dimecres al matí m’aixeco a quarts de 7 del matí i, després de la dutxa, no raja més aigua. Aviso a Aqualia tement-me el pitjor que després es confirma: no s’ha acomplert la previsió de consum que va fer Aqualia i s’ha buidat el pou (encara no entenc ara quines previsions van fer). A partir d’aquesta hora no hi ha aigua en tot el dia, només algunes cases de baix de tot en tenen una mica a la tarda.
Canvien el bombeig i l’aigua comença a bombar-se cap al dipòsit, que s’ha anat omplint també amb camions d’aigua, però les aixetes de les cases continuen sense ni un raig d’aigua. Què passa? doncs que d’estar les canonades buides vàries hores, es formen bombolles d’aire que dificulten que arribi l’aire i, a mitja tarda comencen a treure aire de les canonades, una operació que continuen fent el dijous. El dijous al matí tenim aigua a casa però la majoria de cases del barri de la plaça i de la riba encara no en tindran fins la tarda.
Els dos dies vam estar en contacte permanent amb la concessionària. El més important era que tothom tingués aigua i el sentiment d’impotència i ràbia anava creixent a mesura que passaven les hores i seguíem sense aigua.
Dijous al migdia Aqualia va portar una cuba al nucli perquè tothom anés a omplir garrafes. A quarts de 4 del migdia tothom tenia aigua. A partir d’aquí tocava anar per la segona part:revisar contracte de concessió i valorar-ho tot per emprendre mesures.
Si t’ha interessat o t’ha agradat, comparteix aquesta entrada. Gràcies per llegir-me!
