24 i 25 de juny: cap de setmana de Sant Joan, d’obrir la piscina, confirmacions i Cicle Gaudí de cinema

Primer cap de setmana d’estiu!

piscina2El dia de sant Joan obrim la piscina i a les 11 del matí ja comença a arribar gent. Aquest any fa molta calor i es nota. Durant tot el dia ve molta i molta gent, tenim ganes de piscina!piscina3
Les 3 noies que comencen a treballar a la guixeta ja estan a punt, el Sergi i la Irene també tenen el bar preparat i la piscina ens espera.
Enguany estrenem rampa d’accés i lavabos de minusvàlids, sense oblidar-nos que s’ha posat una taula més a la zona de picnic.
Al cap de poca estona d’obrir ens fem una foto les tres regidores de l’equip de govern!

piscina1piscina5piscina4

El diumenge al matí hi ha la confirmació de 9 joves de la Bisbal. Amb la presència de l’Arquebisbe de Tarragona Jaume, que oficia la missa amb el sagrament de la confirmació. Tota la família acompanyem a l’Aniol a confirmar-se, amb la seva àvia Ma Montserrat (la meva mare) que li fa de padrina de confirmació. Després els pares i mares dels confirmats organitzem un pica-pica a la planta baixa de la rectoria per compartir-lo amb l’Arquebisbe, el mossèn, les famílies i totes les persones que ens han acompanyat. Després nosaltres anem a l’Ull de Llebre a fer un bon dinar!

cineA la tarda cap al CMC per veure “El guardián invisible”, basat en la novela de Dolores Redondo, dins el cicle de cinema en català Gaudí. Avui són el Ball de Gitanes les que porten la guixeta i qui es queden la recaptació de les entrades. Més de 20 persones gaudim i patim amb la película. Us la recomano!

Acabo el diumenge mirant l’últim capítol de la Riera! segueixo la sèrie però no al dia, sinó que miro els capítols mentre dino a casa i sempre vaig endarrerida. És una estoneta que tinc per mi i que em serveix per desconnectar.
No encerto qui va matar el Claudi, em pensava que eren el Lluís, la Joana o la Menchu. No seria gens bona detectiu perquè no ho encerto mai!
Del capítol em quedo amb el tros brillant de l’Emili Avellaneda (en Pep Anton Muñoz) quan és a la presó i assumeix que està sol i perdut, mentre sona de fons una òpera. La expressió de la cara i el que transmet amb la mirada és espectacular, demostra que és un gran actor.
Un final sorprenent i al setembre a veure quina sèrie ens espera!

Si t’ha interessat o t’ha agradat, comparteix aquesta entrada. Gràcies per llegir-me!

Share

Deixa un comentari