Dissabte assolellat que ens acompanya per la calçotada a Can Gordei.
A Can Gordei hi ha un grup de persones joves i més grans amb molta empenta i moltes ganes de fer activitats. Avui han organitzat una calçotada al local i ha anat molt bé!
Quan he arribat ja estaven coent calçots i el tall i després, molt ben organitzat, anàvem passant per agafar els plats.
Tots els organitzadors amb una rialla sempre a la cara en senyal de gaudir del que fan i amb molta il·lusió.
Hi he anat acompanyada del Feliu, el Pere i la Pilar, i hem compartit taula i sobretaula amb l’Antonio, el Miguel i la Manuela, el Pepe, la Josefa, l’Ascen, … persones que fa ja uns quants anys que ens coneixem, que estimen Can Gordei i la Bisbal i han lluitat perquè l’associació de Can Gordei no desapareixés tot i els entrebancs de l’anterior equip de govern. Aquesta estima es demostra en el suport que donen a aquest nou grup de persones que organitzen activitats. Sou molt grans!
Per si no n’hi havia prou amb la calçotada, just acabant de dinar ha vingut el Mag Marc a la taula fent màgia d’aprop. Un bisbalenc de 17 anys que té un do especial per aquest tipus de màgia que ens ha deixat amb la boca oberta. Ha estat una gran descoberta!
Al cap d’una estona he marxat perquè a les 6 de la tarda s’inaugura l’exposició de fotografies dels Tres Tombs, que marca l’inici d’aquesta gran festa que recuperem.
L’exposició és al CMC (Centre Municipal de Cultura) i té dues parts. Una part de fotografies de natura i entorn de la Bisbal, fetes per la bisbalenca Montserrat Bermejo que és una gran aficionada a la fotografia. Felicitats Montserrat per captar instants únics del nostre paisatge!
I l’altra part són fotos recuperades dels concursos de fotografies dels Tres tombs que es feien fa més de vuit anys.
Us recomano anar-la a veure i hi podeu anar de dilluns a divendres a les tardes a la planta baixa del CMC, davant de l’auditori.
Acabem el dissabte amb la missa en record dels difunts de l’Associació dels Tres Tombs: Paco Perales, Manel Barragan, Joan Poch, Tresa Pros i Margarida Ferré.
No hi són gaudir de la festa però estic convençuda que, siguin on siguin, són feliços de saber que hem recuperat aquesta tradició!
Si t’ha interessat o t’ha agradat, comparteix aquesta entrada. Gràcies per llegir-me!
