Avui dilluns al matí, hem tancat temes per la Junta de Govern de dimecres. No tots els temes que teníem previstos però ja se sap…
L’important és que anem tirant endavant projectes per la Bisbal, per oferir més i millors serveis.
Els punts que s’aprovin ja els comentaré dimecres, però avui volia destacar una gran novetat: els més de 80 llibres que tenim a disposició a la biblioteca municipal.
Quan vaig entrar a l’ajuntament el 2003, el Centre Municipal de Cultura (CMC) estava acabat de construir i va ser tot un repte molt agradable engegar la biblioteca, escola de música, … Es va treure a concurs la plaça de bibliotecari i la Lali va començar a gestionar la biblioteca i activitats relacionades com el conta-contes, biblioteques amb la Unesco, … A part que cada any es destinava una partida al pressupost a adquirir nous llibres.
El fet d’estar en l’equip de govern d’aquells primers anys de funcionament del CMC, feia que me’n sentís més responsable. Em sabia molt de greu veure la deixadesa de l’anterior equip de govern en la biblioteca i el CMC en general. Si no em falla la memòria, diria que en aquests últims anys només es van comprar 3 llibres.
Ara som un equip de govern que aposta per la cultura. Ja podeu gaudir d’aquests més de 80 llibres nous amb un pressupost de 1.000€: infantils, juvenils i per adults, en català, castellà i alguns en anglès. En el pressupost d’enguany tenim 500€ però hem aconseguit una subvenció de la Diputació de 500€ més.
Si entreu al web municipal podeu consultar el llistat de llibres.
Parlant de llibres, us vull fer partícips dels dos llibres que m’he llegit aquest mes d’abril: “El meu
bolero” de Ricard Toro i “De pedra picada” de Josep Ma Flores, dos estils diferents, una novel·la i un llibre biogràfic. Una novel·la que et transporta a una època, no massa llunyana, amb poques oportunitats on la protagonista aconsegueix tirar endavant la família sense perdre l’esperança ni el somriure. El llibre que parla del President Puigdemont, amb vivències personals i polítiques que ens acosten a com és realment en Carles Puigdemont.
Ara m’estic llegint “Res no és perfecte a Hawaii”, una novel·la d’en Màrius Serra que m’està sorprenent pel canvi d’estil en els altres llibres que he llegit de l’autor.
Si t’ha interessat o t’ha agradat, comparteix aquesta entrada. Gràcies per llegir-me!
