Prou d’abusos!: Amb aquest lema una colla de bisbalencs feia la seva protesta davant de l’Ajuntament pel pregó de la Festa Major del 15 d’agost de 2010.
L’Alcalde i el seu mai prou ben ponderat “equip de govern”, és l’exemple més clar de dictadura de “República bananera”. És l’altra cara de la moneda del que exigia, sovint amb crits i males maneres, quan era a la oposició.
És dels que pensa que tot té preu i tot es pot comprar, també vots i voluntats, sense límits de diners ni de pocavergonya. Menteix a cada pas, i això els bisbalencs ho han de saber.
Quan diu al programa de la Festa Major que gràcies a la seva “gestió directe i superant protagonismes personals de certes persones”, la nostra plaça castellera recupera el fet de ser plaça amb les 3 colles de més renom, està mentint! Però és clar, l’Alcalde entén de tot i és el primer en tot, pagant amb els diners de les nostres butxaques !
Tots el dictadors, i l’Alcalde es comporta com a tal, creuen que la seva voluntat és l’única i que no ha de donar comptes a ningú i menys a la oposició que, en paraules seves, ha de “callar,escoltar i aprendre “.
Doncs no senyor Alcalde, els veïns que el voten i els que no, han de saber què se’n fa dels nostres diners. Prou obscurantisme! No n’hi ha prou que algú digui “almenys aquest fa coses!”
Les coses s’han de fer amb “seny” i vostè només té “rauxa” i molta capacitat per embadocar amb mitges veritats o directament amb mentides.
Com pot ser tan cínic per divulgar amb un DVD , pagat pels contribuents, que quan va arribar a l’Alcaldia va veure que en 40 anys no s’havia fet res i va decidir posar-hi mà i fer un renovació a fons. Mentida!
La renovació dels serveis estava projectada en 3 fases per tot el poble i la primera a punt de ser executada.
Vostès van eliminar la xarxa de gas que hauria solucionat, a qui volgués, el problema de les bombones i el seu repartiment i sense cap cost pels veïns. Això ho fan als altres pobles però nosaltres som diferents.
Vostès ho van arrodonir traient les voreres, i acolorint els carrers amb dibuixets i sanefes.
L’altre gran decisió va ser, com a poble Quixot del Baix Penedès, renunciar al aigua de l’Ebre que en aquells moments anava costejada amb fons europeus. Quan la necessitarem, malauradament tot arriba, l’haurem de pagar a preu d’or.
Els bisbalencs tenen dret i volen saber com està “el calaix” de la Casa de la Vila, i fora bo que en aquella revista municipal que paguem entre tots i només hi escriu el gloriós Equip de Govern, es donessin explicacions sobre alguna qüestió que li avancem:
Quin era el deute que tenia l’Ajuntament el 2007 i quin és l’actual.
Quan costen la cinquantena llarga d’empleats municipals, així com una justificació de per què es necessiten i com s’han contractat.
Quants vehicles municipals tenim i quant costen.
Quant valen els parcs, jardins, pistes de patins, pistes de petanca i guarderies estratosfèriques, admiració del mon mundial.
I finalment als bisbalencs ens agradaria saber quants diners entren al cap de l’any a la butxaca dels regidors per conceptes varis, sous, dietes, quilometratge i assistències. Al sr. Alcalde li afegirem els sis milions llargs de les “antigues pessetes”, que cobra anualment del Consell Comarcal per dedicar-hi el seu temps i la seva feina en exclusiva.
Queden encara moltes coses al tinter, ja aniran venint, però de moment “llum i taquígrafs”, que a la vida i en política no val tot i convé que hi hagi molta transparència, amb els diners de tothom, no fos cas que a l’obrir el sac, no s’hi trobin ni les engrunes.
