Som al juny de 2010, i portem unes setmanes que a totes les pàgines dels diaris i a tots els canals de televisió es parla de la crisi que continua, que no es veu el final i de les mesures que s’han o s’haurien de prendre.
És cert que davant d’una crisi com la que ens trobem tothom s’ha d’estrènyer el cinturó. Al nostre municipi no volen veure la situació, són diferents, i el seu estil i més a un any vista de les eleccions, l’equip de govern funciona a cop de talonari, gastant-se els diners que espera cobrar d’un conveni i venent que tot és gratis.
Aquí en teniu uns quants exemples:
Ara que es rebaixen o congeles sous, l’equip de govern va aprovar al ple de març d’aquest any, apujar el sou a quatre treballadors (entre 200 i 300eur al mes d’increment).
Les inauguracions haurien de ser modestes per contenir la despesa, doncs fa quinze dies es va inaugurar una depuradora amb una paella gratis per 500 persones (dades de la premsa, ja que CiU no en tenim notícia), i fa una setmana es va inaugurar un parc amb menjar i beguda per tothom.
S’hauria de vigilar el ritme de despesa (això sempre, no només en temps de crisi). Doncs en el parc que es va inaugurar diumenge passat van haver de tornar a obrir per passar-hi la canonada de l’aigua que va a la font, ja que no s’hi havia posat.
A l’avinguda Colom van fer arrencar els arbres perquè sembla que n’havien de plantar on aparquen els cotxes, fins que es van adonar que on els volien plantar hi passaven tubs de serveis i no es podia fer.
Ara falta saber si han reduït les despeses de dietes i desplaçaments dels regidors i alcalde, ja que en molts casos supera els 1.300eur mensuals.
Avui dia sabem que les coses gratis vol dir que ho acabarem pagant els mateixos: ciutadans treballadors que paguem els nostres impostos i que quan convé estrènyer el cinturó es fa.
Entre l’elevada despesa, l’elevat endeutament i el decrement d’ingressos, convenen mesures reals de contenció i reducció de despeses. Després de comprovar, en les comissions de comptes amb l’equip de govern, que no saben cap resposta d’on van ni vénen els números ni els pressupostos, potser és que esperen la trucada del Sr. Obama per obrir els ulls a la crisi!
